dilluns, 22 d’octubre del 2012

Una casa de conte al Tibidabo

Fixeu-vos en aquesta casa: us resulta familiar? Si heu pujat a la carretera de les Aigües per la zona del Mirablau segur que l'haureu vista. És una casa preciosa, de conte. Impossible no fixar-se en ella. Jo havia passat tantes vegades per davant que al final em va fer vergonya no saber més sobre aquella finca del número 31 del carrer Manuel Arnús, a pocs metres de la plaça del doctor Andreu. I dit i fet: aquí em teniu, compartint amb vosaltres el que ara ja sé sobre ella. Es tracta de la casa Arnús, també coneguda com El Pinar.
Però abans de desvetllar el 'secret', permeteu-me que destaqui algunes coses sobre aquesta casa. No parlo ara d'història, ni de tecnicismes, sinó d'impressions. Veureu: si pugeu a la carretera de les Aigües (no cal ser un 'runner' per fer-ho!) gaudireu d'una vista impagable de la ciutat, i a la vostra dreta us quedarà aquesta casa amb aspecte de castell. Crida l'atenció la seva torre amb forma cònica, i també destaca la paret de pedra. Jo estic enamorat del balconet que dóna a la carretera. Us imagineu viure-hi allà? Aixecar-vos al matí i contemplar tota la ciutat als vostres peus, amb el mar al fons com a escenari?
Qui va poder fer-ho va ser el doctor Manuel Arnús i Fortuny, que ara dóna nom al carrer. I... sí, efectivament: estava podrit de diners, i perdoneu que us ho digui així de clar. Manuel Arnús, nascut l'any 1852, va ser un dels hereus de la banca Arnús. Ara bé, a diferència d'altres hereus insignes que ha tingut i tindrà aquesta ciutat, aquest no es va limitar a dilapidar els diners dels seus antecessors, sinó que va estudiar i va ser un element actiu de la societat burgesa. L'any 1894 va ser un dels creadors de la Compañía Barcelonesa de Electricidad, i el 1910 va crear la banca Arnús-Garí. En fi, ja veieu que el senyor Arnús no era precisament un desconegut. Per a més 'inri', estava casat amb Josefina Gayón... cunyada del marquès de Comillas, que va ser fundador del Banco Hispano Colonial... Vaja, deixem-ho aquí. El cas és que, com podeu comprovar, gaudir d'aquestes vistes espectaculars no era a principis del segle XX un privilegi a l'abast de qualsevol.
Llegeixo a la viquipèdia que, després de la Guerra Civil, la casa Arnús va acollir refugiats. Dit així queda preciós, però si furgues una mica més i et poses a buscar documents, t'assabentes que en realitat era un dels 'albergs' o 'llars' per als fills dels 'rojos' (us recomano aquest article de Carina Farreras publicat a La Vanguardia fa tres anys). El cas és que posteriorment quedaria abandonada, i una mica més tard va albergar les germanes de Sant Vicenç de Paül fins que, l'any 1976, la va adquirir l'ASEPEYO, que va dur a terme una restauració (prou bona, si tenim en compte el seu aspecte actual).
No us he dit encara que l'arquitecte que va fer la casa, l'any 1903, va ser Enric Sagnier (autor de desenes de cases i edificis importants a Barcelona, com l'església del Tibidabo). Ara, per descomptat, aquesta casa forma part del catàleg de Patrimoni Arquitectònic de Barcelona.

2 comentaris:

  1. La caseta és, com tu dius, de conte.
    El dia de la Ruta de Carrers Enreixats vam veure el lloc on hi havia la Banca Arnús Codina, al Pasaje del Reloj(Born). Dit així pq hi havia un rellotge amb les hores de les grans capitals del món, els dies del mes i les fases de la lluna.
    Actualment el lloc de la Banca és un bar i el passatge es clara decadència. Ha tingut més sort la caseta de l'Arnús.
    Salutacions!

    ResponElimina
  2. La casa de la foto és la casa dels jardiners. La veritable Casa Arnús és la majestuosa que es pot veure des de la plaça del Funicular.

    ResponElimina