L'Estació del funicular del Tibidabo i l'efemèride fantasma

El proper 29 d'octubre farà 111 anys que es va inaugurar el funicular del Tibidabo. És una efemèride capriciosa i estranya, sense cap importància (si és que alguna efemèride en pot tenir, d'importància). Seria divertit que Barcelona celebrés aquest tipus d'aniversaris: posats a celebrar frivolitats... per què no el 111è aniversari de la inauguració del funicular del Tibidabo? Seria una forma de riure de nosaltres mateixos. I això sí seria un primer signe d'autèntica modernitat.
Però això no passarà, què hi farem (per cert, les fotos que veieu en aquesta entrada han estat fetes avui, 29 de maig; és a dir, exactament 5 mesos abans de la gran efemèride fantasma).
Visitar el funicular del Tibidabo és un saludable exercici d'observació. Està ple de detalls. Us heu fixat mai en la placa dels 100 anys que hi ha al terra? I en la de l'Instituto Geográfico y estadístico? Ens recorda que ens trobem a 223,5 metres sobre el nivell del mar. La façana conserva també una campana rovellada, probablement tan antiga com el propi funicular. A l'esquerra, a l'inici del camí que s'endinsa a la muntanya, trobem les indicacions de la ruta excursionista que porta a Montserrat.

Si llegiu el que hi ha a Internet, wikipedia inclosa, sobre aquest funicular, esbrinareu bàsicament tres coses: que uneix la plaça del doctor Andreu amb el Tibidabo; que el trajecte és de 1.152 metres, i que va costar 697.000 pessetes. Sabem més coses sobre aquest funicular, com ara que va ser promogut per l'omnipresent Doctor Andreu (sí, el de les pastilles per a la tos) i dissenyat per l'enginyer Bonaventura Roig, que es va inspirar en el que havia après sobre els funiculars a Suïssa. El trajecte d'anar i tornar (pujar i baixar) costava 1,5 euros en classe general i 2 euros en classe 'lujo'.

El que no diu la wikipèdia, i en canvi sí trobem amb tot luxe de detalls a les hemeroteques, és que la inauguració va comptar amb la presència del cardenal Casañas, que va fer un discurs sobre la relació entre Església i Progrés (una relació molt estreta, segons ell). Tal com publicava La Vanguardia el 30 d'octubre de 1901, Casañas va dir textualment: «Les diría que no hay antagonismos entre la fe y la ciencia, pues ambas proceden de Dios. Depende la equivocada idea que se tiene de ello de dos causas: de que no conocen á fondo la religión ó de que equivocadamente pretenden tener conocimiento de nuestros misterios.» 
Si teniu curiositat per saber més coses sobre aquest funicular, aquí trobareu un article complet i ben documentat.

El Portal Miralles, precedent de Vil·la Urània

Aquests dies han estat notícia les protestes veïnals per l'amenaça d'enderroc de Vil·la Urània, que feliçment no s'ha produït. Ara la batalla es planteja a la famosa 'Rotonda' de l'Avinguda Tibidabo, una joia modernista de principis del segle XX. I fa uns mesos el protagonista era el ginjoler del carrer Arimon, ho recordeu? Com podeu imaginar, aquestes reivindicacions no són ni de bon tros un fenomen nou.
Als anys setanta, es va plantejar un debat similar al voltant del Portal Miralles, una espectacular obra de Gaudí que, malgrat no ser una de les seves grans creacions, conserva l'atractiu associat a tot el que tocava el geni reusenc.
Ara la trobareu al passeig Manel Girona, a prop de la clínica Cima. Però va estar a punt de desaparèixer. Amb motiu d'una promoció immobiliària (us sona l'argument?), el pòrtic gaudinià, que data de 1901, estava destinat a ser enderrocat, o en el millor dels casos traslladat a un altre punt de la ciutat (en això Barcelona té una sobrada experiència). Però, com dèiem, la reacció dels ciutadans va aconseguir aturar l'enderroc.
Des de l'any 1999, una escultura de Gaudí, obra de Joaquim Camps, fa la funció de 'guardià' del portal. Els nens juguen al seu voltant i es pengen dels seus braços. I, el més important: ens recorda que allà, en aquell punt, va estar a punt de desaparèixer un excepcional tresor patrimonial per culpa de l'excavadora...

Enderroc de l'edifici annex a Vil·la Urània (vídeo)

Com molts ja sabreu, la mobilització popular i la pressió iniciada en bona part des de xarxes socials va aconseguir paralitzar l'enderroc de Vil·la Urània, la casa que l'astrònom Josep Comas va cedir a l'Ajuntament. Ahir dimarts, al migdia, es va procedir a enderrocar la casa annexa, cosa que va provocar el desconcert d'uns i altres. Recordem que l'Ajuntament va acordar 'indultar' Vil·la Urània i els seus jardins, però l'excavadora va tirar a terra el mur de Via Augusta i s'hi va plantar a dins.
És cert que l'objectiu de l'excavadora era enderrocar l'edifici annex, però no s'esperava que es procedís d'aquesta forma, tal com recollia ahir a una notícia el diari Ara.
Aquest és el vídeo del moment, cedit per Hèctor Benedito:

SOS: Villa Urania, enderrocada?

El 20 de març de 2015, dintre de només tres anys, es compliran 100 anys de la descoberta d'un nou planeta, batejat com Hispania, per part d'un astrònom català: Josep Comas i Solà. Però, una vegada més, Barcelona no podrà retre homenatge a un dels seus fills il·lustres, perquè el seu santuari, la casa des d'on va fer aquest i altres descobriments, senzillament no existirà. Villa Urania podria ser enderrocada en qüestió de tres o quatre dies!

Les fotos que veieu en aquest blog de La Barcelona Invisible s'han fet avui, 3 de maig. És la casa de Comas i Solà, impulsor de l'Observatori Fabra, batejada com Villa Urania. I si ningú hi posa remei, la setmana vinent ja no hi serà; una empresa d'enderrocs l'haurà tirat a terra. Adéu a l'estudi des d'on l'eminent astrònom va situar Barcelona al mapa mundial de l'astronomia. Adéu a un testimoni de la història local. Però, sobretot (i això fa una vergonya especial), adéu al somni de Comas i Solà, que va llegar la seva finca a l'Ajuntament amb la condició que es fes servir com a observatori popular o institució cultural.
Sobre la finca en qüestió, us recomanem un article de l'arquitecte doctorat Josep Maria Vilanova, on explica alguns detalls sobre el seu valor patrimonial. En resum, us avancem que és una finca construïda l'any 1868 -amb alguns afegits posteriors-, senzilla però representativa de l'època. Compta amb una superfície de 914 m2, dels quals 724 m2 corresponen als jardins. Precisament per això últim, els veïns han demanat diverses vegades l'aprofitament de l'espai per a ús popular (cliqueu aquí per veure link a notícia de btv).

Finalment, per si voleu més informació sobre Josep Comas, us aconsellem un bon article del blog Altres Barcelones. Veureu que aquest darrer blog parla d'un article de l'il·lustre cronista Sempronio. Podreu consultar-lo a l'hemeroteca de La Vanguardia a través d'aquest link.