Visitem el Museu Gargallo de Saragossa a la recerca de les 'cares falses' del cinema Bosque

Còpia de les cares del cinemes Bosque, al 'hall' del Museu

Si heu tingut ocasió de llegir La Barcelona invisible, ja sabreu que hi ha un capítol dedicat a les cares del cinema Bosque, obra de l'escultor Pau Gargallo. Ens faltava per veure la còpia d'aquestes cares, una rèplica gairebé exacta que trobarem al Museo Gargallo de Saragossa. Hem tingut ocasió de visitar-lo i de comprovar que, efectivament, són una còpia d'allò més fidel. Tant, que quan li hem preguntat a la guia del museu si eren les originals -per allò de certificar el que de fet ja sabíem-, ha arrufat el nas i ha acabat confessant:
- Bé, no... les originals no són aquestes.
La visita al Museu Gargallo és molt interessant i d'allò més il·lustrativa, i us la recomanem si visiteu la capital 'maña'. Té set plantes, tot i que algunes no formen part de la visita (centres de documentació, per exemple).
Si voleu que us diguem la veritat, i com a impressió més aviat personal, costa una mica d'entendre què fa allà aquest museu. No ens entengueu malament: el que passa és que al propi museu s'explica que Gargallo va marxar ben jove (només era un nen de 7 anys) a Barcelona. Tota la seva formació com a artista es va desenvolupar a Barcelona o bé a París, però ni rastre de Saragossa. D'acord, és un artista nascut a Saragossa (Maella), i per tant entenem perfectament que Aragó hagi volgut reivindicar la seva procedència. En realitat, el que costa d'entendre és que Barcelona no hagués pres la iniciativa, tenint en compte que Gargallo va ser un artista important, amb reconeguda fama internacional, tal com s'explica al museu aragonès.

De vegades dóna la impressió que el museu s'hagi esforçat (amb poc èxit) a destacar el vincle de Gargallo amb Aragó. Per exemple, quan al vídeo que es projecta sobre la vida de l'autor es diu que l'arquitectura són sumes i restes, i Gargallo va aprendre a sumar i restar a Aragó (com si això fos la base del seu talent creador).
En fi, dit això, ja us dèiem que és un museu molt recomanable, amb algunes obres realment interessants. Potser es troba a faltar algun detall més sobre la vida de l'autor que ajudi a entendre la seva obra, com la seva relació amb Picasso, el seu idealisme, la seva fràgil salut... són detalls que es deixen caure en algun moment de la visita però en els quals no s'aprofundeix en absolut.
En resum, us recomanem la visita. El preu és de 4 euros, amb entrades reduïdes per a estudiants, jubilats, nens i alguns altres col·lectius.